Una
setmana plena de paraules ITALIANES!!!
Sempre va bé saber com
demanar on són els lavabos en un restaurant (encara què com gairebé
sempre, a Itàlia, també són al fons a mà dreta o esquerra). Per
aquesta i per altres possibles situacions que us anirà bé tenir
unes mínimes nocions de l’idioma, tot seguit teniu una petita guia
de pronunciació de l’italià.
LA PRONUNCIACIÓ DE
LES PARAULES ITALIANES
Vocals
Les vocals en italià
es pronuncien igual que les vocals en català, no tenen la vocal
neutra però si obren i tanquen les “e” i les “o”.
Consonants
C abans de E o I es
pronuncia com tx en cotxe: cinquecento ( cinc-cents ) es
pronuncia “txincuetxento”. Si a la “c” la segueix una “a”
sona “ka” per tal que soni “txa” ha d'haver-hi una “i”
entremig que no sonarà: ciao sona “txao”.
CHE, CHI es pronuncia
com “que” i “qui”: chilometro es pronuncia quilometro;
chiave ( clau ) es pronuncia “quiave”.
G abans de E o I es
pronuncia igual que en català.
GHE, GHI es pronuncia
com gue, gui.
GL es pronuncia com
“ll” en taller o Calella: maglia (malla) es pronuncia
malla; el cognom del pintor Modigliani es pronuncia
“modillani”. En alguns casos es pronuncia igual que en català:
global es pronuncia global; però són excepcions. Recordeu:
la “i” que acompanya la “g1” no es pronuncia.
GN es pronuncia com
“ny” en canya: agnello (be, xai) es pronuncia “anyel·lo”;
compagno ( company) es pronuncia “companyo”; lasagna
es pronuncia “lasanya”.
GU abans de E o I es
pronuncia com si la U portés dièresi: guerra (guerra) es
pronuncia “güerra”;
el nom propi de Guido es pronuncia “güido”.
QU es pronuncia igual
que “cu”; qualita (qualitat) es pronuncia “qualità” i
questo (aquest) es pronuncia “cuesto”; quello
(aquell) es pronuncia “cuel·lo”.
SC abans de E o I es
pronuncia com la ix en maduixa; lasciare (deixar) es pronuncia
“laixare”; uscire (sortir) es pronuncia “uixire”;
sciroppo (xarop) es pronuncia “xiroppo”; scendere
(baixar) es pronuncia “xendere”; scienza (ciencia) es
pronuncia “xienza”; uscita (sortida) es pronuncia
“uixita”.
Z la zeta té doble so,
independentment de que sigui simple o doble, de vegades sona com una
“dz” i d'altres sona com “ts”, per exemple la paraula pizza
es pronuncia “pidza”, i la paraula piazza (plaça) es
pronuncia “piatsa”.
La S i la SS funcionen
igual que en català.
ELS NUMERALS
I NUMERALI
0 zero / zero
1 u / uno
2 dos / due
3 tres / tre
4 quatre / quatro
5 cinc / cinque
6 sis / sei
7 set / sette
8 vuit / otto
9 nou / nove
10 deu / dieci
11 onze / undici
12 dotze / dodici
13 tretze / tredici
14 catorze / quattordici
15 quinze / quindici
16 setze / sedici
17 disset / diciasette
18 divuit / diciotto
19 dinou / diciannove
20 vint / venti
21 vint-i-u / ventuno
22 vint-i-dos / ventidue
23 vint-i-tres / ventitre
24 vint-i-quatre / ventiquattro
28 vint-i-vuit / ventotto
30 trenta / trenta
31 trenta-un / trentuno
33 trenta-tres / trentatre
38 trenta-vuit / trentotto
40 quaranta / quaranta
50 cinquanta / cinquanta
60 seixanta / sessanta
70 setanta / settanta
80 vuitanta / ottanta
90 noranta / novanta
100 cent / cento
200 dos-cents / duecento
300 tres-cents / trecento
400 quatre-cents / quattrocento
500 cinc-cents / cinquecento
60 sis-cents / seicento
700 set-cents / settecento
800 vuit-cents / ottocento
900 nou-cents / novecento
1000 mil / mille
2000 dos mil / duemila
3000 tres mil / tremila
4000 quatre mil / quattromila
5000 cinc mil / cinquemila
6000 sis mil / seimila
7000 set mil / settemila
10 000 deu mil / diecimila
100000 cent mil / centomila
1000000 un milione
2000000 due milioni
ELS ORDI NALS
I ORDINALI
1r primo
2n secondo
3r terzo
4t quarto
5è quinto
6è sesto
7è settimo
8è ottavo
9è nono
10è
decimo
ELS NOMBRES: SINGULAR/PLURAL
L’italià no forma el plural de les
paraules tot afegint-hi una essa sinó que ho fa declinant la
paraula, és a dir canviant l'última vocal per una altra. el masculí
plural acostuma a acabar en “i” i el femení plural acostuma a
acabar en “e”. De tal manera la paraula spaghetti és
plural i el seu singular seria spaghetto. D'altres exemples:
masculí/singular: el llibre - il
libro
masculí/plural: els llibres - i
libri
masculí/singular: l'home - l'uomo
masculí/plural: els homes - gli
uomini
femení/singular: la dona - la donna
femení/plural: les dones - le donne
PRONOMS PERSONALS
SINGULAR: 1a persona: io
2a persona: tu
3a persona masculí:
egli, esso, lui
3a persona femení:
ella, essa, lei
PLURAL: 1a. pers. noi
2a. pers. voi
3a persona masculí:
essi, loro
3a persona femení:
esse, loro
ADJECTIUS/PRONOMS DEMOSTRATIUS
SING. MASC.: questo (aquest),
sona “cuesto”
quello
(aquell), sona “cuel·lo”
SING. FEM.: questa (aquesta),
sona “cuesta”
quella
(aquella), sona “cuel·la”
PLUR. MASC.: questi (aquests),
sona “cuesti”
quegli
(aquells), sona “cuelli”.
PLUR. FEM.: queste (aquestes),
sona “cueste”
quelle
(aquelles), sona “cuel·le”.
ADVERBIS MÉS CORRENTS
ORA: ara, OGGI: avui,
IERI: ahir, DOMANI: demà, DOPO: després,
ANCORA: encara, PRESTO: ràpid, TARDI: tard,
SEMPRE: sempre, MAI: mai, GIA: ja, MOLTO:
molt, POCO: poc, TROPPO: massa, NULLA: cap,
NIENTE: res / gens, COME?: com?, DOVE?: on?,
QUANDO?: quan?, QUANTO?: quan?, PERCHE?:
perquè?, ECCO!: això és!
Curiositat:
L’italià no pot pronunciar cap
paraula acabada en consonant. Així és el cas que el David de
Miquel Àngel els italians el pronuncien “davide”. La erra, en
italià, sempre sona simple: “era”, encara que vagi a començament
de mot. Així la erra de Roma sona com la erra de cara.
El color vermell és rosso, una rosa pot ser rosa
(rosa) o rossa (vermella).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada