Guia de viatge

GUIA DEL VIATGE A ITÀLIA

Itàlia és un país que viu del turisme i sap fer rendible la gran afluència de gent que desitja acostar-se al seu art i a la seva cultura.

En molts aspectes Itàlia és comparable al nostre país. En la manera de viure de la seva gent, en com gaudeixen del seu temps d’oci, ... El turisme hi està molt arrelat i al voltant d’aquest existeix tot un món de possibilitats i serveis. Com aquí, no cal dir-ho, a Itàlia sempre hi ha gent que viu del turista, des dels cambrers dels hotels i els guies culturals ... fins als carteristes i lladres que esperen un moment de distracció per alleugerir-vos de la cartera. Cal estar atent en situacions d’aglomeració i és convenient anar sempre en grup. No es tracta però, d’espantar a ningú, tan sols heu de pensar que com a turistes desconeixedors de les ciutats que visitareu, sovint podeu estar distrets gaudint de les meravelles del país mentre algú està més atent a les vostres butxaques.

Itàlia és un museu a l’aire lliure. No cal entrar als seus museus per conèixer els seus períodes d’esplendor a la història. A cada racó, a cada cantonada sorgeixen obres mestres. Es diu que de vegades un es pot sentir aclaparat de tanta bellesa creativa, i això té un nom: la síndrome d’Stendhal. Tranquils, no cal neguitejar-se. Gaudiu del moment i recupereu forces per a la propera bellesa d’aquest viatge.
Tingueu en compte que són molt estrictes en la vestimenta. Per entrar a visitar les esglésies, no accepten pantalons curts, ni brusa amb tirants, ni per descomptat vestimenta de platja. 

Comencem!


Mostra Viatge nord d'Itàlia en un mapa més gran

MILÀ

La primera ciutat que visitarem és Milà. Milà ha estat des de sempre un lloc estratègic, Constantino va signar aquí l'autorització del culte cristià. Van prosperar les seves indústries i Milà es va convertir en una gran potència. La van envair espanyols, francesos i austríacs. En 1860 va formar part de la Itàlia unificada. Els anys 50 i 60 va haver-hi un gran progrés en la indústria, cosa que va fer que nombrosos italians arribessin a la ciutat cercant treball. La ciutat antiga es va organitzar al voltant del Duomo, segons un pla concèntric. Les visites més destacades que podem fer a la ciutat són. El Duomo, una imponent catedral en estil gòtic italià; quedeu-vos impresionats pels seus pinacles. A la mateixa Piazza del Duomo, Galeria Vittorio Emanuele, galeries cobertes en ferro i vidre, botigues de luxe, restaurants, etc.
Teatre alla Scala. Al costat de la Galeria. El teatre d'Opera més famós del món. Castello Sforzesco. Allà va viure Leonardo. En el seu interior diversos museus.Santa María delle Gracie. A 150 m. del castell. En el seu interior L'últim Sopar de Leonardo.

VENÈCIA.

Venècia, la reina de l’Adriàtic, és una de les ciutats més belles i romàntiques del món. Però cal no oblidar que és un dels projectes urbanístics més ambiciosos de la història. Construïda a força de prendre terra a l’Adriàtic i ajuntar un arxipièlag de 118 illots entre centenars de canals.

Ciutat fascinant, un laberint de carrers estrets i de canals. Els vehicles s’aparquen a la Plaça de Roma, fora de la ciutat històrica. A partir d’aquí, el trànsit es realitza pels canals amb els famosos "Vaporettos", es tracta d’unes grans llanxes que fan d’autobús urbà. Venècia és una ciutat-museu i el millor per conèixer-la, és recórrer-la i perdre’s en ella passejant i descobrint cada racó ... però hi ha una sèrie de llocs que no ens podem perdre.

PIAZZA DI SAN MARCO

Es tracta d’una, plaça porticada única en el món. El seu empedrat fou dissenyat el 1723 per Andrea Tirali. Té forma trapezoïdal i mesura 175, 5 m de llarg per 82 d’ample per un costat i 57 per l’altre. A la plaça trobarem alguns dels edificis més famosos de la ciutat. Allà es troba la Basílica de Sant Marc, no us podeu perdre la seva visita (observareu el terra ondulat i esquerdat per culpa de la lamentable degradació que pateix la ciutat).

BASÍLICA DE SAN MARCO

El Dux Justiniano Partecipazio va dedicar una enorme quantitat de diners per a la construcció d’aquesta basílica que havia d’allotjar les restes de Sant Marc que havien estat portades a Venècia per uns mercaders que les havien sostret d’Alexandria la qual havia caigut en mans dels musulmans. Sant Marc fou proclamat únic patró de la ciutat. Les obres s’iniciaren L’any 829, temps després fou destruïda durant una revolta popular i, més tard, sota el govern del Dux Domingo Contarini (1043-1070) fou reconstruïda tal com avui la veiem. S’escollí l’estil dels temples bizantins de planta grega amb cúpules. Compta amb una magnífica decoració de mosaics, marbres antics procedents d’Altino i elements decoratius orientals. Durant segles mercaders, almiralls, ... contribuïren amb botins de guerra a l’enriquiment de la basílica.

La façana té uns 52 m de llarg i es divideix en dos pisos: l’inferior, obert per cinc portals romànics, i el superior on es troben els famosos cavalls.

PALAZZO DUCALE

Mostra arquitectònica de la potència de la república de San Marco. El segle XI s’establí aquí la residència ducal i del govern. Abans de L’any 1000 fou destruït per un incendi. La reconstrucció definitiva fou el 1340 i fou ricament adornat per artistes florentins i llombards.

El palau compta amb arcades a la planta baixa sobre les quals corre una galeria calada. Destaca la façana orientada sobre el moll. Té més de 25 sales decorades amb policromies, artesanats, frescs, tapissos, etc.

Mereixen especial atenció les presons (18 cel·les) i el pont dels sospirs, situats al braç oriental de les llotges, a prop de l’Escala de l’Or. El pont dels sospirs comunicava les masmorres amb els tribunals i el seu nom ve dels sospirs que proferien els condemnats en passar per ell, cap a la seva condemna. La finestra del pont els hi permetia contemplar el darrer espai de llibertat.

TORRE DEL RELLOTGE

Construïda a finals del segle XV. L’edifici està coronat per una terrassa on es troba la famosa campana tocada per dues figures popularment denominades Moros, que marquen les hores des de fa quasi cinc segles. Sota la figura del lleó alat trobem la gran esfera del rellotge col·locada el 1400.

CAMPANAR DE SAN MARCO

Era el més antic de Venècia, erigit sobre fonaments romans en temps del Dux Prieto Tribuno. Durant segles desafia la intempèrie i els terratrèmols, però per culpa de la imprudent obra de mamposteria, el 14 de juliol de 1902 caigué. Fou reconstruït idèntic a l’original. Es pot pujar a dalt de tot (hi ha un ascensor), des de la part de dalt es pot admirar una magnífica vista de la ciutat i de l’Illa de San Giorgio. Mesura 98,6 m d’alt. A la seva cúspide un àngel daurat gira segons bufi el vent

EL GRAN CANAL

Immensa vena d’aigua, en forma de “S”, que divideix la ciutat en dues parts. Té quasi 4 Km de llarg i una amplada de 30 a 70 metres. Vorejant el canal, se succeeixen edificis de totes èpoques i estils, d’extraordinària monumentalitat arquitectònica, petites placetes (campielli), i ombrívols portals.

PONTE DI RIALTO

És el més antic dels tres que comuniquen les dues voreres del Gran Canal. Originàriament fou de fusta, amb algunes tendes i amb un mecanisme que movia la part central per permetre el pas de les embarcacions. Sembla que al s. XVI s’enfonsà i fou reconstruït sota el projecte d’Antonio da Ponte.

ILLA DE MURANO

És la més gran de les illes de la llacuna. Igual que Venècia està construïda sobre illes separades per canals. Des de 1292 és famosa per la indústria del vidre. També podem trobar dins d’ella magnífiques edificacions com l'església de Sant Pere Màrtir i de Santa Maria.

FLORÈNCIA.

Florència situada a la riba del riu Arno és una ciutat amb una important activitat industrial i artesanal però, sens dubte, és famosa en el món sencer pels seus tresors culturals i artístics. La història florentina és excepcional, aquí visqueren Brunelleschi, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Maquiavel, Dante o Petrarca que la dotaren d’un patrimoni artístic inestimable sota el suport econòmic de la família dels Medicis.

Els Medici, que de fet governaven la ciutat, van ser expulsats per un moviment de tipus religiós dirigit per Savonarola, intentant crear una ciutat ideal (1494), però finalment Savonarola va ser cremat el 1498 i els Medici van tornar a Florència. Actualment una placa a terra de la plaça de la Signoria indica el lloc on va ser cremat aquest personatge.

Florència és bressol de la cultura humanista i l’art renaixentista. Destil·la art i cultura en cada racó. Els seus museus, esglésies, palaus, exposicions són inesgotables. Duomo (en el seu interior s’hi troba la "Pietat inacabada de Miquel Àngel"), Baptisteri, Porta del Paradís de Ghiberti; s’aconsella pujar a la cúpula de Brunelleschi al capvespre, podreu fruir d’una meravellosa vista de Florència. L’Acadèmia de Belles Arts (allà es troba el David de Miquel Àngel), Hi tenim entrada reservada el dia que estem a la ciutat. Ponte Vechio amb les seves tendes d’orfebres situades en el propi pont; Jardins de Bóboli; Palau dels Mèdici, etc. l'oferta artística és inesgotable.

Són molts els llocs que podem visitar en aquesta meravellosa ciutat però tractarem de destacar-ne les més importants.

PALAZZO PITTI

Es tracta d’un enorme i auster palau del segle xv dissenyat per Brunelleschi per encàrrec de Luca Pitti, riquíssim mercader florentí. L’arquitecte dissenyà l'espai central seguint l’esperit renaixentista d’equilibrades mesures, amb formes senzilles i grandioses que recorden les muralles etrusques Al segle XVII fou ampliat amb els jardins de Boboli. Dins el seu recinte hi ha diversos museus on podem contemplar obres de Rubens, Ticià, Rafael, Tintoreto, etc.

PONTE VECCHIO

És el pont més antic de la ciutat. Ja existia en temps dels etruscs. Un posterior pont de pedra fou destruït per la crescuda del riu l’any 1333. Fou reconstruït el 1345 per Neri de Fioravante, el qual li dóna l’aspecte actual, amb les seves característiques tendes laterals o botteghe, tradicionalment ocupades per artesans i argenters. Les rebotigues i casetes dels orfebres estan penjades sobre el riu Arno. Per sobre de les casetes passa el corredor de Vasari que fou encarregat construir per Cosme de Medicis per a traslladar-se del Palau Vecchio al Palau Pitti sense ser molestat.

PIAZZA DE LA SIGNORIA

És el cor artístic de Florència. Una de les places més belles del món que des d’antic fou el centre polític i Lloc de reunió del poble. En aquesta plaça es prenia consciència dels assumptes d’estat, es declarava la guerra, es rebia a les personalitats estrangeres i s’homenatjava els herois.

La plaça està dominada pel majestuós Palazzo Vecchio i pels seus racons trobem estàtues que li donen el seu aspecte característic. A la part esquerra trobem la font de Neptú, obra de Bartolomé Ammannati, composta per un conjunt d’obres en bronze, al centre de les quals es troba l’estàtua de Neptú.

PALAZZO VECCHIO

A la plaça també trobem el pòrtic de la Signoria on es celebraven diferents cerimònies públiques. Es troba decorat per diferents estàtues com Perseu o el Rapte de les Sabines entre d’altres.

També denominat Palau de la Signoria o Palau del Poble. Aixecat a finals del XIII i principis del XIV. És l’antiga mansió dels Medicis, fins que Cosme I traslladà la seu del govern al Palau Pitti. Actualment és la seu de l’Ajuntament. Davant la seva porta d’entrada s’aixeca una rèplica de l’estàtua del David de Miquel Àngel.

GALLERIA DELLI UFFIZI

Ubicada al costat del Palazzo Vecchio. És la pinacoteca més gran i més famosa d’Itàlia. Posseeix una extensa col·lecció de pintures florentines i toscanes dels segles XIII a XVIII.

Existeixen 44 sales però destaquen les dedicades a Botticelli i les seves obres mestres: La primavera, el Naixement de Venus o L’adoració dels Reis d’Orient. Però també podem admirar obres de molts altres pintors com Piero della Francesca, Filippino Lippi, Leonardo, Mantegna, Dürer, Rafael, Miquel Àngel entre d’altres.

Si continuem el recorregut per la Via Calzaioli, arribarem a la Plaça del Duomo. És el centre de la ciutat, aquí trobem el conjunt format per la Catedral de Sta. Maria dei Fiore, el Campanille de Giotto i el Baptisteri de San Joan.

LA CATEDRAL (SANTA MARIA DEI FIORE)

Coneguda com el Duomo. És una església enorme formada per marbres verds, roses i blancs. La seva construcció fou iniciada per Arnolfo di Cambio a finals del s. XIII i continuada per Giotto el 1334 que ja estava treballant en la construcció del campanar.

L’espectacular cúpula de la Catedral té 106 metres d’altura. Fou construïda per Brunelleschi entre 1420 i 1436. Està composta per dues cúpules sobreposades extraordinàriament lleugeres. l’interior de la Catedral està compost per tres naus separades per pilastres.

CAMPANAR DE GIOTTO

Bon exemple de l’arquitectura gòtica florentina i testimoni de l’art de Giotto. Tota la primera zona està coberta per dues fileres de lloses esculpides. El campanar acaba en un terrat des del qual s’obté una magnífica vista de la ciutat.

EL BAPTISTERI

És l’edifici més antic de Florència. Erigit sobre les restes d’una antiga basílica paleocristiana. Les tres portes d’entrada estan disposades segons els punts cardinals. La més antiga és la porta sud, modelada per Andrea Pisano. Es divideix en 28 compartiments que mostren la vida de San Joan Baptista i les virtuts teologals. La porta nord fou realitzada per Ghiberti, representa escenes de la vida de Crist i els doctors de l’Església. La porta est, batejada per Miquel Àngel com a Porta del Paradís, és l’obra mestra de Ghiberti. Està dividida en deu quarterons que relaten escenes de l’antic testament.

LA GALERIA DE L’ACADÈMIA

L’Acadèmia fou fundada el 1562 per Còsim I de Medicis. El 1784 l’edifici fou ampliat al seu estat actual per a reunir totes les escoles de dibuix de la ciutat amb el conservatori i una galeria que servís per a l’estudi directe dels joves artistes. Des de 1873 acull l’estàtua del David de Miquel Àngel.

SIENA

La llegenda narra que Siena va ser fundada per Seni i Ascani, fills de Rem, famós germà de Ròmul amb qui s'atribueix la llegendària fundació de Roma. Així doncs l'estàtua de la lloba que nodreix dos bessons va aparèixer per tota Siena, però no té fonaments històrics reals.

Malgrat les disputes externes i les pròpies pel govern de la ciutat, entre els anys 1150 i el 1300  van tenir l'oportunitat de destacar un grapat de grans artistes i la ciutat va ser ornamentada amb meravellosos monuments entre els quals destaquen la Catedral, el Palau Públic i la Torre de Mangia. Darrere de moltes d'aquestes obres, encara avui famoses, es trobava sovint el Consell dels Nou, un magnífic cos de govern actiu a meitat del segle XIII. Malauradament quan els habitants de Siena estaven projectant una ampliació de la catedral una epidèmia de pesta es va estendre per tota la ciutat, matant una 1/5 part de la població. La reacció de la ciutat va ser immediata però la recuperació fou  lenta i molt difícil.
Entre els segles XVI i XIX diversos governants, entre ells l'emperador Carles V i Cosimo dei Medici,  van fer créixer la potència econòmica de Siena. També gràcies al conegut banc Monte dei Paschi di Siena, que ha garantit les finances i la seguretat dels ciutadans senese a través dels segles.
Siena, amb la seva arquitectura medieval perfectament conservada, satisfà a tots els amants de l'art i a qualsevol viatger que es deixi encisar per aquesta fascinant ciutat. Des de les petites places amagades als palaus construïts en els segles XIV i XV, sempre hi ha una obra digna de fer-nos aturar i admirar. L'absència de trànsit al centre de la ciutat fa inoblidable l'experiència d'un passeig i afegeix la impressió de sentir-se del tot submergit en l'atmosfera medieval de cada racó. 
Al cor de Siena es troba Plaça del Camp, famosa per la seva forma de cargol és encara avui el centre de la vida dels ciutadans. Dins la plaça es troba la Fontana Gaia, una font única per la seva forma quadrangular i per les belles imatges que es decoren els seus murs. L'original de Jacopo della Quercia es troba ara a Santa Maria de l'Escala. 

PALAU PÚBLIC - Torre del Mangia 
La famosa Torre del Mangia i al Palau Públic estan situats a un costat de la Plaça del Camp. La torre amb 102 m d'alçada, ofereix una magnífica vista de la ciutat i el camp que l'envolta. El Palau Públic, construït entre el 1297 i el 1342 és un exemple d'arquitectura clàssica gòtica a la Toscana i allotja nombrosos frescos d'artistes entre els quals: Vecchietta, Simone Martini i Sodoma.

CATEDRAL DE SIENA 
La Catedral (Il Duomo) és una magnífica construcció realitzada amb un estil entre el gòtic i el romànic, amb marbre verd i blanc a la façana. Una de les seves principals atraccions és el magnífic paviment de marbre, en la realització del qual van participar molts artistes. El museu de la Catedral situat a la mateixa  plaça allotja algunes estàtues originals de Pisano, transferides aquí per motivos de conservació i altres nombroses obres d'art, entre les quals la famosa "Maestà" de Duccio di Buoninsegna. També a la plaça es troba l'hospital de Santa Maria de la Scala, que avui en dia hostatja un complex de museus, en el quals són exposats frescos, obres d'art i objectes de valors col·leccionats al passar de llargs anys de la seva història mil·lenària i en el qual es desenvolupen nombroses mostres d'art contemporani.

SAN GIMIGNANO.

San Gimignano és una petita vila emmurallada d'origen medieval, erigida dalt d'un turó de la Toscana. És famosa per la seva arquitectura medieval i, especialment, les seves torres, que es poden veure de lluny estant. El centre històric ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1990.
Podria anomenar-se el Manhattan de l’Edat Mitjana pels 14 gratacels que la caracteritzen. La veritat, és que sorprèn moltíssim. Antigament n’hi havia 72, però, a poc a poc, el temps ha fet que molts d’ells desapareixessin. Era un símbol de riquesa i poder dels diferents clans mitjevals de la ciutat. Això el fa ser un poble diferent i amb un gran atractiu pel sector turístic.

La visita a San Gimignano ens ocuparà un passeig, descobrint les moltes botiguetes que ens anem trobant a cada pas, prenent alguna cosa a la plaça central (Piazza della Cisterna) i gaudint de la vista del típic paisatge de la Toscana des d’algun dels seus miradors

LUCCA

Ciutat envoltada amb muralles renaixentistes, Lucca no és una destinació turística per excel·lència i per tant no trobarem les aglomeracions que hi ha a Pisa ni a Florència. Per estrets carrers arribarem a la Catedral. La seva façana està repleta de columnes totes diferents. Xoca veure el campanar començat i acabat amb diferents tipus de pedra.

Els petits carrers plens de botiguetes i restaurants t’acaben portant, sense voler, a la famosa Piazza Anfiteatro, el racó més encantador de tota la ciutat de Lucca. Un espai circular edificat sobre un amfiteatre romà. Encara ara es poden veure les entrades i els arcs en els baixos de tots els edificis.
La plaça és rodona i les casetes de color pastel la tanquen completament. És una plaça meravellosa. Si es disposa de temps, caldrà gaudir de qualsevol de les terrasses que hi ha a l’interior.
Anar també a la Torre delle Ore, pujar els 207 graons i gaudir d’unes vistes fantàstiques de la ciutat des d’una de les torres més altes.

També hi ha la Torre Guinigi, però aquesta té més graons. Com a curiositat dir, que aquesta última té un petit bosc a la part de dalt. Realment sorprenent.

PISA

Pisa és una bella ciutat situada a la riba del riu Arno. Destaca el seu magnífic conjunt monumental del Campo dei Miracoli i especialment la seva mundialment coneguda Torre inclinada.

EL DUOMO

És d’estil romànic pisà, construïda entre 1068 i 1118 pels arquitectes Buscheto i Rinaldo. La façana està construïda amb marbres grisos i rosats, té tres portals i set arcades cegues.

LA TORRE INCLINADA ,

Es tracta del campanile del Duomo pisà, amb una inclinació cap al sud de 2,36 m. La seva construcció s’inicia el 1173, però queda paralitzada durant 90 anys, quan als 11 m d’altura un moviment del terreny produí una inclinació de 15 cm. Durant segles la seva inclinació ha anat augmentat dia a dia, fins a arribar a una situació crítica en el fet que es temia per la seva més que provable caiguda. Fa uns anys va estar tancada al públic per unes obres que pretenien aturar la seva inclinació. Finalment sembla que el problema va ser resolt, fins i tot van aconseguir aixecar-la uns centímetres, i torna a estar oberta al públic des del 2002.

En aquesta edificació Galileu experimenta la seva teoria sobre la caiguda dels cossos.

Posseeix una part inferior amb arcades cegues que emmarquen decoracions geomètriques i sis pisos d’arcades per a acabar en un cos cilíndric. S’accedeix al cim a través d’una escala en espiral de 194 escalons.

EL BAPTISTERI

Situat enfront del Duomo. Edifici circular iniciat el 1153 per Diotisalvi, el qual realitza la part inferior en estil romànic. Més tard Nicola i Giovanni Pisano afegiren el segon i tercer pis amb una elegant decoració gòtica a base de gablets, pinacles i busts. A l’interior destaca la font baptismal amb finíssimes incrustacions de marbre i el púlpit. Si podeu, comproveu el curiós eco que es pot sentir a l’interior

LA VIA SANTA MARINA

Es tracta d’uns dels carrers més típics i animats de la ciutat. Va des de la Torre inclinada fins al riu Arno. Al núm. 26 es troba la casa de Galileu, on podem trobar nombrosos i llibres de l’il·lustre físic.